Monthly Archives: novembre 2015

Aquests dies, coincidint amb el 25 de novembre, des del Casal El Tallaret hem organitzat i participat de diverses accions per cridar ben fort, igual que la resta de l’any: Ens volem vives! Vivim a una societat masclista i patriarcal que ha permès que en el que portem d’any hagin estat assassinades 34 als Països Catalans.

Per això, ens hem sumat a aquest crit al llarg de tot el territori, amb una activitat organitzada per Arran Sabadell Nord i Justa Revolta el passat 20 de novembre al Velòdrom, amb el títol “No són morts aïllades, se’n diu feminicidi”. De la mateixa manera, la façana del Casal llueix des d’ahir el mateix missatge, amb la voluntat de visibilitzar un context masclista i patriarcal responsable de la perpetuació de la violència.

El passats diumenge 8 i 22 de novembre vam realitzar un parell de visites guiades al Museu Etnològic de Barcelona, organitzades pel Casal Popular de La Creu Alta “El Tallaret” i l’assemblea d’Arran Sabadell Creu Alta – Nord.

Lluny de ser una mera recopilació de peces folklòriques dels Països Catalans, en la visita hem pogut observar objectes que reflecteixen una història i una realitat present en el nostre dia a dia actual i en el passat. Des d’objectes que reflecteixen la vida domèstica, àmbit en el qual s’acaben reproduint determinats rols i distribució de feines de la llar i on solem realitzar gran part del nostre procés de socialització, fins l’àmbit més festiu i reivindicatiu. Àmbits, aquests darrers, mostrats en el museu en un mateix lloc amb la intenció de mostrar que ambdós aspectes tenen una íntima relació en els espais generats des de moviments socials.

Les peces mostrades tenen molt valor, però no tant pel valor econòmic que se’ls pot atribuir, sinó per la força que prenen, pel que reflecteixen i pel sentit que acaben tenint entenent-los dins del context en el qual han estat situats dins del museu.

Des d’un bressol, a una falç. Des d’una barca de petits pescadors, a un megàfon. Des d’una televisió, a un projectil de Foam dels Mossos d’Esquadra disparada en les protestes que hi hagueren fruit del desallotjament del CSA Can Vies.

A més, el museu també dóna una importància a les dones de classe treballadora, sovint invisibilitades, entenen la seva existència com quelcom més representatiu d’una realitat històrica, en contraposició a museus més convencionals en els quals se sol fer una exaltació de les obres que tingueren més presència pública (afer sovint monopolitzats per homes, i sovint de classe benestant).

Podríem seguir explicant molt més d’aquest museu, però tampoc es tracta d’explicar tot el museu, sinó de motivar a la reflexió entorn de temàtiques que impregnen tota una societat. Es pot visitar de franc fins a principis de gener.

Alguns dels moments de la visita del passat 8 de novembre.